L'EVANGELI DEL DIUMENGE

15è de Durant l'Any (C)Lc 10,25-37

«Qui és el meu proïsme?»

La paràbola ve com resposta a una pregunta feta per un especialista de la Torà, de la regla de vida donada per Déu al seu poble a través de Moisès. «Se­nyor, què fer per viure de Déu?». «Viure de Déu» es podria traduir per «heretar la vida eterna». Aquesta vida d'eternitat és la vida divina i ens és donada des d’ara. És des d’aquí a la terra que estem convidats a viure de Déu, a viure amb Déu. Trobar Déu no exigeix recórrer llargs camins. Ell ens ha donat la seva imatge en l’home. El més proper és el que millor ens apropa a la transcendència. És temptador per a l’home passar de llarg. Per arribar a la meta, Déu, cal aturar-se en el camí al costat del proïsme. Els sacerdots i levites, carregats del seu pensar teològic i legalista, passen per alt l’ocasió de la trobada... pensaven que Déu estava més lluny. Jesús no parla de l’home en general sinó d’un home concret i indigent; no parla si era jueu, gentil o samarità… era un home que necessitava ajut. Els adjectius no importen. Els representants del “culte buit” passen de llarg; el tingut per desconeixedor de Déu i de la Llei s’atura i compleix perfectament la voluntat divina. En l’home va trobar al Pare de tots, a Déu, que és misericòrdia.

Mn. Marcel NSANZINEZA