30è de Durant l'AnyMc 10,46-52
El cec estava al marge del camí ja que era tingut per pecador. La gent deia: «Per alguna cosa ha nascut cec», i així culpabilitzaven també els pares. Aquest cec treu la força del seu interior per cridar demanant a Jesús que l’escolti. La gent l’aparta fins que el mateix Senyor es preocupa d’ell. La gent canvia d’actitud dient-li: «coratge, aixeca’t, que et crida». El mateixos que l’apartaven ara el criden perquè la gent , al voltant de Jesús, depenien massa de les paraules del que seguien. Serà Jesús que li diu al cec que sigui ell mateix dient-li: «La teva fe t’ha salvat».
Josep Escós i Sarsanedas (†)
